Javier Reverte és un periodista que ha dedicat gran part de la seva
vida ha publicat llibres sobre viatges, però aquest cop Reverte explora
l'àmbit de la ficció amb una obra EMOCIONANT, així, en majúscules. No es
tracta d'una novel·la original, tracte el conflicte armat als Balcans, i
és la història d'un amor impossible, però Reverte aconsegueix que el
lector es posi en la pell dels personatges principals, sentin la por de
les bombes al caure, l'amor entre els morts, la nit detinguda esperant
l'arribada de la llum del dia i de la guerra.
Reverte va viatjar a
Sarajevo l'any 1992, per escriure reportatges sobre la guerra als
Balcans, d'aquella experiència va sorgir la novel·la La noche detenida,
una història que xucla de la realitat per ficcionar les vides de
persones que es converteixen en personatges, fins a quin punt hi ha
realitat i ficció és difícil d'esbrinar, i segurament en algun moment de
la lectura molts lectors es plantejaran si realment hi ha un Miguel i
una Alma, els protagonistes de la novel·la, en la vida real. Perquè
Reverte explica precisament l'estada un periodista a Sarajevo, de fet la
novel·la comença a París, on el Miguel, periodista "alternatiu", rep
l'encàrrec de viatjar a Sarajevo per fer una sèrie de reportatges en
profunditat sobre l'esdevenir del conflicte, sobre la vida de les
persones més enllà de les grans xifres i estratègies que ja cobreixen
els grans mitjans de comunicació dia rere dia a les portades dels
diaris, als telenotícies i a les emissions de ràdio. El periodista,
deixa la comoditat de la vida acomodada a París i la companyia de la
seva parella per marxar un temps i omplir-se de la quotidianitat d'una
guerra, com totes, trista. I l'estada de Miguel canvia la seva pròpia
vida. No només per veure i viure en pròpia pell l'horror de la
violència, sinó també i sobretot perquè coneix l'Alma, una metgessa
valenta que ha aconseguit que el fill i el marit s'allunyin de la ciutat
assetjada però que no pot deixar d'exercicir la seva professió i fugir
ella per una sòlida vocació de salvar vides, tot i que la seva pròpia
estigui amenaçada. Entre els dos sorgeix un amor impossible, efímer però
intens. És l'amor entre dues persones adultes que saben que aquella
relació té un principi i un final, cap dels dos és lliure, i tampoc es
plantegen res més enllà del parèntesi que representen aquells dies. Un
amor madur i un amor preciós i emocionant en què es troben dues ànimes
que no deixaran d'estimar-se. I més enllà de la història d'amor i del
conflicte, la novel·la fa reflexions interessants sobre el paper dels
mitjans de comunicació a les guerres, sobre la presència i actuació dels
periodistes en els conflictes, la forma en què tracten els subjectes
afectats (moltes vegades com a objectes), i l'ètica d'una professió que
cada cop costa més que surti al carrer a cercar notícies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada